Les cunyades, de Michel Tremblay


Traducció: Antoni Navarro

La versió catalano/valenciana de de l'obra de teatre quebequesa de Les bêlles-soeurs de Michel Tremblay és una adaptació en la que hem intentat reflexionar sobre la nostra identitat cultural en clau metafòrica. Com les altres obres que he traduït, l'he fet per una necessitat imperiosa de recrear la idiosincràsia valenciana tot utilitzant personatges reals que parlaren dels problemes candents com el suposat "meninfotisme", el derrotisme, "l'autoodi", la impossibilitat de somnis col·lectius, etc., sense necessitat de fer paròdia o defugir el problema amb diferents formes d'ocultació. Michel Tremblay fa dir als seus personatges "dibuixa la teua casa i dibuixaràs el món". En aquest sentit Tremblay reflectint la realitat d'un poble "minoritzat" que no minoritari com el quebequés ens va retractar a totes les "cultures minoritzades" ja que tocava tots els aspectes d'aquest tema universal: complexe d'inferioritat, menyspreu, autoodi i desig de treure's del damunt qualsevol tret que ens delate com a cultura minoritzada, estrucutra supranacional que marca els tempos i el porvenir de la nostra existència, el "meninfotisme" més o menys declarat o acceptat, etc. Tots aquests temes de caràcter sociolingüístic i sociològic són tractats a aquesta obra amb lucidesa, tacte i estima per la gent del poble.

les_cunyades_antoni_navarro_michel_tremblay.jpg
Michel Tremblay és tot un símbol de la cultura quebequesa i de Montreal on vaig tenir la sort de viure -una bona temporada- als anys 90. Existeixen molts paral·lelismes entre les idees teatrals de Michel Tremblay i Federico García Lorca, ja que ell com l'escriptor granadí són de la idea que un bon teatre pot alçar en pocs anys la vida cultural d'un país. Com Lorca pensa que els seus personatges no poden mentir al públic i com ell ha inventat personatges que són metàfores dels temes que vol tractar: la llibertat, la recerca de la identitat per mitjà de la llengua i/o de les arrels culturals, la felicitat, la soletat, el sentit del teatre, etc.

La gran obra de Michel Tremblay és Les cunyades i des de que la vaig veure a Montreal somiava amb traduir-la al valencià/català perquè pense que representa molts aspectes de la nostra societat. Vaig començar traduint obres de teatre-adolescent i altres obres de Tremblay abans de llançar-me a la traducció-adaptació de l'obra cabdal de la literatura quebequesa que s'ha materialitzat en aquesta versió valenciana que em va publicar l'editorial Bromera. L'obra ha estat muntada per moltes companyies de teatre amateur, però encara espera el muntatge de caire sociològic que focalitze el tema, no tant la repressió sexista, sinó la recerca de la identitat, que és el vertader tema de l'obra.

Les meues traduccions d'obres de teatre quebequés tenien la intenció de donar a conéixer el teatre que a mi m'hagués agradat veure en la meua ciutat. Un teatre que li sap agafar el pols a la societat que representa i que, al mateix temps, li planteja dubtes, incerteses, preguntes davant dels canvis que es van produint en un grup humà en tant que ésser viu. Un teatre amb esperit autocrític i sentit de l'humor. En definitiva, un teatre de l'essència, com la darrere obra de Tremblay "Por el placer de volver a verla", que planteja el joc escènic sense trampes ni cartró. Com m'agradaria tenir una programació de teatre així!
Altres traduccions de Les belles-soeurs ens poden donar la importància d'aquesta obra en la dramatúrgia internacional. De la mateixa manera, l'èxit recent de la transformació de Les belles-soeurs en un musical ens recorda l'atemporalitat dels clàssics.
Per altra banda, la xarxa m'ha permés rastrejar les versions de la meua traducció que us pose a continuació perquè en valoreu el resultat:* * Versió de Les cunyades per les Xandrines.


Belles soeurs - Théâtre musical... à Paris por WebTV_du_Rond-Point

"Chus tannée de m’ner une maudite vie plate." Germain Lauzon (personage de Les Belles-soeurs)


La règle du jeu: 1965, Germaine gagne un million de timbres-primes à coller dans un catalogue promotionnel, genre La Redoute ou les 3 Suisses. 100 points pour une assiette, 1000 pour un coussin, etc. Objectif : tout coller afin de tout recevoir gratos. Puis remeubler, redécorer, avec belle vaisselle et verres en verre. Elle appelle en renfort les soeurs, les belles-soeurs, les copines et les voisines. À quatorze, elles débarquent. Et elles collent, chantent, se racontent, s’affrontent. Plus on colle, plus les timbres disparaissent, car l’homme est bon même quand c’est une femme mais pas tout le temps. Et les confidences affleurent, drames, farces et révélations. Quinze femmes dans une cuisine. Sur un champ de bataille des humanités simples et rayonnantes, les belles-soeurs finissent mal la journée, mais en chansons, avec panache.

En 1968, Michel Tremblay crée l’événement en imposant sur la scène québécoise la langue parlée des Québécois. Première pièce en « joual », succès historique, traduite en plus de vingt-cinq langues, Les Belles-Soeurs balaye les convenances par un langage urbain, immédiat. Et Tremblay offre une vision cruelle et novatrice de tous les états de la femme. La soeur, la fille, la mère, la seule, la travailleuse, l’abusée, la vieille fille, la pute ou la puritaine. Quarante ans plus tard, avec la complicité de Tremblay, le plus lu des écrivains québécois, et du compositeur Daniel Bélanger, le metteur en scène René Richard Cyr transforme la pièce en théâtre musical. Il en fait un bouquet d’humanités féminines et d’énergies flamboyantes. Une deuxième vie pour Belles-Soeurs, triomphe outre-atlantique, porté par une fabuleuse troupe de bonnes femmes d’exception. Un événement.


NOTA: L'aparició als anys 60 de l'obra de LES CUNYADES va suposar una revolució cultural i sociolingüística en la societat del Canadà francés que començava a descobrir la força idenditària dels quebequesos a través de la seua llengua que amb el temps s'utilitzaria en tots els gèneres literaris i adquiriria carta d'identitat al Dictionnaire québécois d’aujourd’hui dirigit per Jean-Claude Boulanger,

Histoire de la langue Québécoise

- Le joual (1/3)



Histoire de la langue Québécoise

- Le joual (2/3)



Histoire de la langue Québécoise

- Le joual (3/3)



NOTA del TRADUCTOR:


A principi dels 90 amb motiu de la lectura dramatitzada d'una altra obra de Michel Tremblay (també traduïda per mi que encara està per publicar) anomenada À toi pour toujours, ta Marie-Lou fèrem una exposició sobre la cultura i el teatre quebequés en general i de Michel Tremblay en particular, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Valencia.

L'obra va ser dirigida per Georges Laferriére i l'exposició comissionada per l'experta en animació cultural Marie-Josée Labonté. L'exposició pretenia donar a conéixer la gènesi creadora de la cultura quebequesa i el context en què aquestes obres de teatre varen tindre lloc.


PARLA DEL TEU POBLE I PARLARÀS AL MÓN:
"Pinta el teu poble i pintaràs el món" Tolstoi

Actualment, i amb motiu de la versió musical de Les belles-soeurs s'ha fet aquesta exposició a Montréal que pensem és molt interessant. A més, Les cunyades és una obra que ha estat molt representada a l'Estat Espanyol tant en castellà i en català-valencià.

Amb elles volem retre homenatge a l'autor Michel Tremblay qui ha vist com aquesta creació totalment localista ha esdevingut un símbol mundial per als pobles en processos d'autodeterminació dels pobles minoritzats. Una vegada més s'ha constatat la dita de Tolstoi "Pinta el teu poble i pintaràs el món"

http://www.belles-soeurs.ca/


El Museu de les civilització de Québec com a far cultural:


Complexe Muséal du Musée de la Civilisation. (Une site de l'aventure humaine)


L'Univers de Michel Tremblay

Du 14 mars 2012 au 18 août 2013